LA RETÒRICA
Epistológicament la paraula retòrica prové del grec "ρητορική τέχνη" (rethorike techne), referint-se amb això a l'art de l'orador i ρήτωρ (rethor) referint-se a l'orador.
La retòrica va néixer en Siracusa en el sV a. de C., i des del primer moment va estar lligada a la idea de paraula simulada (diferent de la fictícia, pròpia dels poetes) i es va relacionar amb l'art de la persuasió.
Barthes (1970) determina la retòrica com un metallenguatge, que aplicat al llenguatge de l'objecte de discurs, ha ocupat un paper essencial en l'experiència cultural d'occident. Aquest metallenguatge està format per:
La retòrica va néixer en Siracusa en el sV a. de C., i des del primer moment va estar lligada a la idea de paraula simulada (diferent de la fictícia, pròpia dels poetes) i es va relacionar amb l'art de la persuasió.
Barthes (1970) determina la retòrica com un metallenguatge, que aplicat al llenguatge de l'objecte de discurs, ha ocupat un paper essencial en l'experiència cultural d'occident. Aquest metallenguatge està format per:
a) Tècnica
b) Ensenyament
c) Ciència
d) Moral
i) Pràctica social
f) Pràctica lúdica
La retòrica és l'art d'eloqüència i de la persuasió oral i escrita. De manera que posa en joc dos nivells de llenguatge: propi i figurat.
A causa d'aquesta consideració Barthes (1964) va ser el primer a aplicar la noció retòrica al món de la imatge prenent com a base la practica publicitària.
conjunt dels significants de connotació que constitueixen la parteix significant de la ideologia.
Així doncs, la retòrica de la imatge serà específica ja que s'hagi sotmesa a les restriccions físiques de la visió, però al mateix temps els seus components o figures seran generals, una que expressen les relacions formals entre elements.
f) Pràctica lúdica
La retòrica és l'art d'eloqüència i de la persuasió oral i escrita. De manera que posa en joc dos nivells de llenguatge: propi i figurat.
A causa d'aquesta consideració Barthes (1964) va ser el primer a aplicar la noció retòrica al món de la imatge prenent com a base la practica publicitària.
conjunt dels significants de connotació que constitueixen la parteix significant de la ideologia.
Així doncs, la retòrica de la imatge serà específica ja que s'hagi sotmesa a les restriccions físiques de la visió, però al mateix temps els seus components o figures seran generals, una que expressen les relacions formals entre elements.
__________________________________________________________________________________________________________________________________
FIGURES RETÒRIQUES
Prenent les conceptualitzacions de Quilo Martínez (1996), a continuació s'explicaran algunes figures retòriques que sol utilitzar la publicitat per atraure l'atenció del receptor i explicar els beneficis del producte d'una manera seductora.
METÀFORA
La metàfora és la técnica més utilizada en publicitat. Es crea una manipulació en utilitzar un símbol. La metàfora duu a terme un truc o manipulació sobre un símbol cultural acceptat i reconegut que eminentment connecta amb el missatge desitjat.
Tracta de:
- Crear una fusió física entre el símbol i el producte o el servei a promoure.
- Proporcionar tota la informació necessària en una imatge
- Fusionar el producte, el missatge i el símbol en una presentació visual molt clara
- Renovar la percepció que el consumidor té del producte o marca
HIPÈRBOLE
És un recurs que permet oferir a través de la imatge elements de contrast o impacte que fàcilment desperten la curiositat i atrauen l'atenció del públic, i permeten, al mateix temps, que les imatges es memoritzin amb facilitat,objectiu de tot missatge publicitati
Es basa en l'exageració, ja sigui dels elements gràfics com del contingut, sense haber de recorrre a les manipulacions de les formes del objecte anunciat.
SIMILITUD
Consisteix en substituir en la imatge un element per un altre similar o semblant pel que fa a la forma o contingut i que aporta a la imatge elements que permeten una nova lectura.
BIBLIOGRAFIA
MARTÍNEZ, Q. (1996): Aprenguem a llegir la publicitat. Barcelona: Eumo Editorial.
FIGURES RETÒRIQUES
Prenent les conceptualitzacions de Quilo Martínez (1996), a continuació s'explicaran algunes figures retòriques que sol utilitzar la publicitat per atraure l'atenció del receptor i explicar els beneficis del producte d'una manera seductora.
METÀFORA
La metàfora és la técnica més utilizada en publicitat. Es crea una manipulació en utilitzar un símbol. La metàfora duu a terme un truc o manipulació sobre un símbol cultural acceptat i reconegut que eminentment connecta amb el missatge desitjat.
Tracta de:
- Crear una fusió física entre el símbol i el producte o el servei a promoure.
- Proporcionar tota la informació necessària en una imatge
- Fusionar el producte, el missatge i el símbol en una presentació visual molt clara
- Renovar la percepció que el consumidor té del producte o marca
HIPÈRBOLE
És un recurs que permet oferir a través de la imatge elements de contrast o impacte que fàcilment desperten la curiositat i atrauen l'atenció del públic, i permeten, al mateix temps, que les imatges es memoritzin amb facilitat,objectiu de tot missatge publicitati
Es basa en l'exageració, ja sigui dels elements gràfics com del contingut, sense haber de recorrre a les manipulacions de les formes del objecte anunciat.
SIMILITUD
Consisteix en substituir en la imatge un element per un altre similar o semblant pel que fa a la forma o contingut i que aporta a la imatge elements que permeten una nova lectura.
BIBLIOGRAFIA
MARTÍNEZ, Q. (1996): Aprenguem a llegir la publicitat. Barcelona: Eumo Editorial.
TERMCAT,
CENTRE DE TERMINOLOGIA (1999): Diccionari
de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
ZUNZUNEGUI, S. (1995): Pensar la imagen. Madrid: Ediciones Cátedra.
